Després de la visita i els diàleg amb els alumnes, l'Anna Manso ha escrit en el seu bloc:
... també hi ha llocs on els mestres i professors són autèntics motors
d’animació lectora. Per aconseguir-ho no els cal usar tecnologia punta. Res de
3D, ni realitat augmentada. I si hi ha pissarres digitals s’usen com una eina
més. La matèria principal que fan servir no és altra que la curiositat i la
inquietud; També la passió de la que parlava; El respecte per la intel·ligència
de l’alumne, sigui de 5 o 15 anys; I la ferma creença que els llibres i la
literatura ens fan (els fan) més lliures.
Una bona mostra són l’escola Mediterrània, del barri de la Barceloneta, amb
qui vaig poder compartir un club de lectura del que us parlaré un altre dia, i l’Institut Serrat i Bonastre del barri
de Gràcia, a Barcelona. Em van convidar per parlar amb els alumnes de 1er d’ESO
que s’havien llegit el llibre “Una noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de cangur”
(Editorial Cruïlla). Allà la literatura no tan sols es llegeix sinó que també
es viu d’una forma directa a través de les classes d’escriptura creativa.
L’objectiu no és formar escriptors. Sí
persones que sàpiguen desenvolupar la creativitat, el llenguatge propi i el
gaudi a través de la paraula.
L’Alicia, la professora de
llengua catalana va proposar als nois i noies que s’empesquessin idees per a
nous llibres de la col·lecció Una noia N.O.R.M.A.L. i el resultat, com sempre,
és sorprenent. Hi ha qui veu a la Ru, la protagonista de la
col·lecció que somia viatjar als EEUU i viure a un ranxo de cavalls, i que per
aconseguir-ho busca feinetes, com a propietària d’un cavall, amb tots els
embolics que comporta. Hi ha qui es diverteix imaginant a la dolça Nàdia, una
de les millors amigues de la Ru, transformada en gòtica, hi ha també una aposta
decidida per l’amor de la Ru per un noi nou, hi ha qui la fa passejar gossos,
pintar quadres, qui la fa treballar d’ajudant del senyor Quim, el pagès urbà
mig jubilat que va conèixer fa temps la Ru. Em diverteix especialment l’opció
de convertir-la en actriu d’un anunci de Nesquik o d’una sèrie juvenil de
televisió o els que la fan repetir de cangur, malgrat l’experiència amb les
terribles germanes Ruiz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada