(JO
TAMBÉ SÓC MESTRE/A)
1r DE BATXILLERAT HUMANÍSTIC
A
l’ Institut Josep Serrat
i Bonastre hem desenvolupat estratègies i tècniques metodològiques per a les assignatures de Grec i Llatí basades en el concepte de cooperació i autoregulació dels aprenentatges per part dels alumnes. Dins d’aquest context metodològic, enguany hem aplicat l’aprenentatge
cooperatiu
entre iguals amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Grec clàssic i Llatí. Aquest projecte rep el nom de “DIDASKALOS
EIMI” (“JO TAMBÉ SÓC MESTRE/A”).
.JPG)
Autor: Víctor Domínguez
• PUNT DE PARTENÇA DE L'ACTIVITAT:
Abans de portar a terme
a l’aula el treball en cooperació, els alumnes de Grec de 1r
de Batxillerat van preparar-se l’ alfabet grec per als alumnes que cursen l’Optativa de Llatí de 4t de l’ESO.
Van elaborar
exercicis i activitats per saber si l’alumnat de 4t havia assolit els coneixements exposats. Mentestrant anaven observant si aquests últims havien entès el tema tractat.
• DESENVOLUPAMENT DE L‘ACTIVITAT:
Durant una hora els
alumnes de 1r
de Grec van
fer
de “professors” de Grec als seus companys de 4t
de l’ESO, tot explicant l’alfabet grec. En
ser pocs alumnes (8
a 1r de Batx.
i 14 a 4t de l’ESO)
cada alumne-professor de 1r
de Batx. tenia un o dos alumnes de 4t,
fet
que afavorí la tasca pedagògica pel “didaskalos” formant 8
grups
de diferent nivell educatiu. Els “didaskaloi” començaren explicant l’origen grec de l’alfabet llatí, la mare comuna d’ambdues llengües clàssique(l'indoeuropeu) , continuaren
amb
els
signes vocàlics i consonàntics de l’alfabet grec i acabaren llegint i escrivint en grec antic, sempre amb el seu suport en paper per a poder cerciorar el seu
ensenyament.
Mentrestant, els seus alumnes, els “maqhtai”
anaven prenent apunts dels seus companys de 1r
de Batx. Cada cop
que els “didaskaloi” acabaven un subtema (e.g.:
lectura de targetes en grec, escriure un acudit en grec antic, etc…) feien exercicis de comprovació per observar si els
seus
alumnes havien entès allò explicat, tot corregint els “didaskaloi” les errades o dubtes dels seus alumnes.
EXEMPLE D'INFORME
ESCRIT DE VALORACIÓ DELS “∆I∆A∑KALOI” I ELS “MAQHTAI”
VALORACIÓ: ANDREA TORRENTE (ΜΑΘΗΤΗΣ) 1R BATX. HUMANÍSTIC
El passat dimecres 26 de novembre vam fer una activitat
els alumnes de primer de batxillerat i els de quart de l’ESO.
Videos representatius de l'activitat:
REFLEXIONS
SOBRE L’APRENENTATGE COOPERATIU ENTRE IGUALS: TRENCAMENT DE LA DISTÀNCIA ENTRE
ELS ROLS DEL PROFESSORAT I L’ALUMNAT
Reflexionant sobre el treball cooperatiu i la tasca docent, penso que, si en alguna de les metodologies cooperatives es fa evident el trencament d’aquesta distància entre el rol de l’alumne i el professor, és
a la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu
entre iguals.
De fet, el professorat hauríem de començar a deixar de ser els únics motors de l’ensenyament-aprenentatge i caldria obrir parcel.les als alumnes perquè comencessin a ser ells
mateixos subjectes actius del seu
propi desenvolupament acadèmico-humà.
Segons la meva
pròpia experiència, en dur
a terme a l’aula la metodologia cooperativa entre iguals, quan
un alumne és
capaç d’exposar a un altre un contingut de la matèria, significa que aquest alumne/professor ha interioritzat abastament aquell tema.
L’aprenentatge entre iguals (‘inter pares’) trenca amb el model d’aula tradicional basat en la transmissió de coneixements
exclusivament per part
del docent. L’alumnat serà el veritable protagonista del procès, afavorint que cada vegada siguin aquests alumnes més
autònoms i partíceps en l’aprenentatge de l’assignatura. Aquest fet provoca que la tasca docent ja
no se li presenti a l’alumne llunyana i vertical, ans tot el contrari, horitzontal i pròpia, perquè
el deixeble comença a ser conscient de la dificultat en la tasca educativa (ha d’explicar un contingut ja vist
a un altre alumne d’inferior nivell educatiu) i se situa, així, en el mateix pla
d’acció i organització que el professor.
En
realitat, el propi mot “educació” prové de l’ètim llatí “e-duco”
que significa guiar, conduir, i –de fet- els docents hauríem d’esdevenir mers guies de la tasca docent, deixant ser als
alumnes partíceps plens del seu
propi procès d’ensenyament-aprenentatge.
Ruth
Guinovart i Gumí
Professora de Clàssiques de l’Institut Josep Serrat i Bonastre (Barcelona)
(JO
TAMBÉ SÓC MESTRE/A)
1r DE BATXILLERAT HUMANÍSTIC
A
l’ Institut Josep Serrat
i Bonastre hem desenvolupat estratègies i tècniques metodològiques per a les assignatures de Grec i Llatí basades en el concepte de cooperació i autoregulació dels aprenentatges per part dels alumnes. Dins d’aquest context metodològic, enguany hem aplicat l’aprenentatge
cooperatiu
entre iguals amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Grec clàssic i Llatí. Aquest projecte rep el nom de “DIDASKALOS
EIMI” (“JO TAMBÉ SÓC MESTRE/A”).
|
| Autor: Víctor Domínguez |
• PUNT DE PARTENÇA DE L'ACTIVITAT:
Abans de portar a terme
a l’aula el treball en cooperació, els alumnes de Grec de 1r
de Batxillerat van preparar-se l’ alfabet grec per als alumnes que cursen l’Optativa de Llatí de 4t de l’ESO.
Van elaborar
exercicis i activitats per saber si l’alumnat de 4t havia assolit els coneixements exposats. Mentestrant anaven observant si aquests últims havien entès el tema tractat.
• DESENVOLUPAMENT DE L‘ACTIVITAT:
Durant una hora els
alumnes de 1r
de Grec van
fer
de “professors” de Grec als seus companys de 4t
de l’ESO, tot explicant l’alfabet grec. En
ser pocs alumnes (8
a 1r de Batx.
i 14 a 4t de l’ESO)
cada alumne-professor de 1r
de Batx. tenia un o dos alumnes de 4t,
fet
que afavorí la tasca pedagògica pel “didaskalos” formant 8
grups
de diferent nivell educatiu. Els “didaskaloi” començaren explicant l’origen grec de l’alfabet llatí, la mare comuna d’ambdues llengües clàssique(l'indoeuropeu) , continuaren
amb
els
signes vocàlics i consonàntics de l’alfabet grec i acabaren llegint i escrivint en grec antic, sempre amb el seu suport en paper per a poder cerciorar el seu
ensenyament.
Mentrestant, els seus alumnes, els “maqhtai”
anaven prenent apunts dels seus companys de 1r
de Batx. Cada cop
que els “didaskaloi” acabaven un subtema (e.g.:
lectura de targetes en grec, escriure un acudit en grec antic, etc…) feien exercicis de comprovació per observar si els
seus
alumnes havien entès allò explicat, tot corregint els “didaskaloi” les errades o dubtes dels seus alumnes.
EXEMPLE D'INFORME
ESCRIT DE VALORACIÓ DELS “∆I∆A∑KALOI” I ELS “MAQHTAI”
VALORACIÓ: ANDREA TORRENTE (ΜΑΘΗΤΗΣ) 1R BATX. HUMANÍSTIC
El passat dimecres 26 de novembre vam fer una activitat
els alumnes de primer de batxillerat i els de quart de l’ESO.
Nosaltres els de batxillerat, vam fer de professors als
nois i noies de quart ja que els hi vam ensenyar l’alfabet grec, la
pronunciació de les lletres, com s’escrivien, ...
A mi em va semblar molt bona idea, ja que, tal i com ho
vam fer, vam convertir una part de temari, en un aspecte lúdic i divertit. A
més també em va servir per revisar aspectes fets anteriorment.
Cadascú dels alumnes de grec vam dividir-nos la classe de
llatí de quart de l’ESO, i per persona teníem a dos nois o noies.
Jo feia de professora de dos nois, m’ho vaig passar molt
bé amb ells, encara que un d’ells era una mica entremaliat. Però, tot i així,
crec que ho van entendre tot, a més que espero que no se’ls hi fes molt pesat,
ja que ho vaig intentar fer de la manera més divertida possible.
Per tant, aquesta activitat m’ha agradat molt, encara que
també he de dir, que sembla més fàcil del que és.
Videos representatius de l'activitat:
REFLEXIONS
SOBRE L’APRENENTATGE COOPERATIU ENTRE IGUALS: TRENCAMENT DE LA DISTÀNCIA ENTRE
ELS ROLS DEL PROFESSORAT I L’ALUMNAT
Reflexionant sobre el treball cooperatiu i la tasca docent, penso que, si en alguna de les metodologies cooperatives es fa evident el trencament d’aquesta distància entre el rol de l’alumne i el professor, és
a la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu
entre iguals.
De fet, el professorat hauríem de començar a deixar de ser els únics motors de l’ensenyament-aprenentatge i caldria obrir parcel.les als alumnes perquè comencessin a ser ells
mateixos subjectes actius del seu
propi desenvolupament acadèmico-humà.
Segons la meva
pròpia experiència, en dur
a terme a l’aula la metodologia cooperativa entre iguals, quan
un alumne és
capaç d’exposar a un altre un contingut de la matèria, significa que aquest alumne/professor ha interioritzat abastament aquell tema.
L’aprenentatge entre iguals (‘inter pares’) trenca amb el model d’aula tradicional basat en la transmissió de coneixements
exclusivament per part
del docent. L’alumnat serà el veritable protagonista del procès, afavorint que cada vegada siguin aquests alumnes més
autònoms i partíceps en l’aprenentatge de l’assignatura. Aquest fet provoca que la tasca docent ja
no se li presenti a l’alumne llunyana i vertical, ans tot el contrari, horitzontal i pròpia, perquè
el deixeble comença a ser conscient de la dificultat en la tasca educativa (ha d’explicar un contingut ja vist
a un altre alumne d’inferior nivell educatiu) i se situa, així, en el mateix pla
d’acció i organització que el professor.
En
realitat, el propi mot “educació” prové de l’ètim llatí “e-duco”
que significa guiar, conduir, i –de fet- els docents hauríem d’esdevenir mers guies de la tasca docent, deixant ser als
alumnes partíceps plens del seu
propi procès d’ensenyament-aprenentatge.
Ruth
Guinovart i Gumí
Professora de Clàssiques de l’Institut Josep Serrat i Bonastre (Barcelona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada