Mishmir i la porta del cercle: m’ha agradaria molt llegir-lo perquè les aventures màgiques, en fascinen.
Vam preguntar dubtes que teníem i la Carolina Vas li traduïa al francès i desprès ens deia la resposta en català.
Vam preguntar què feia per tenir imaginació, si continuaria escrivint o treballaria. També si feia extraescolars, i és clar va dir que sí: teatre, dansa i en el seu temps lliure es dedicava a escriure el llibre. Vam preguntar quina era la seva musica preferida, com va reaccionar quan li van dir que el publicava, que si escriuria més llibres, que si a Tunísia també hi havia gent que deia que el àrab era la seva llengua oficial, o si era el francès, i la resposta em va impactar, perquè va dir que sí , però el que importa és que hem d’estar orgullosos de tenir dues llengües oficials.
Quan ja portàvem una estona vaig entendre algunes paraules en francès i ella, que sols portava una setmana aquí, també entenia una mica el català.
Per acabar ens va donar l’adreça del Facebook i el Messenger. Com que ens va donar un llibre de record, doncs li vam demanar si ens ho podia firmar i ella encantada ens va fer una dedicatòria.
En general va ser una experiència molt impactant i interessant!
Sara Valbuena, 2n d'ESO
Vam preguntar què feia per tenir imaginació, si continuaria escrivint o treballaria. També si feia extraescolars, i és clar va dir que sí: teatre, dansa i en el seu temps lliure es dedicava a escriure el llibre. Vam preguntar quina era la seva musica preferida, com va reaccionar quan li van dir que el publicava, que si escriuria més llibres, que si a Tunísia també hi havia gent que deia que el àrab era la seva llengua oficial, o si era el francès, i la resposta em va impactar, perquè va dir que sí , però el que importa és que hem d’estar orgullosos de tenir dues llengües oficials.
Quan ja portàvem una estona vaig entendre algunes paraules en francès i ella, que sols portava una setmana aquí, també entenia una mica el català.
Per acabar ens va donar l’adreça del Facebook i el Messenger. Com que ens va donar un llibre de record, doncs li vam demanar si ens ho podia firmar i ella encantada ens va fer una dedicatòria.
En general va ser una experiència molt impactant i interessant!
Sara Valbuena, 2n d'ESO
Als pares de la Yesmine els va agradar molt la festa de Sant Jordi i voldrien fer-la a Tunísia.
A mi personalment m’ha encantat que pogués venir i explicar-nos el seu llibre i compartir coses amb nosaltres.
He pogut veure que allà, a Tunísia, les nenes i la gent no són diferents a nosaltres. He vist que tothom pot escriure, encara que no li publiquin el llibre.
La noia ha estat encantadora era molt riallera i molt simpàtica, tot i que jo no entenia gaire el que deia ens em pogut expressar i més o menys ens hem entès, gràcies a la Carol. També m’ha agradat que pugéssim intercanviar una mica les cultures. Ella ens ha parlat una mica del seu país i nosaltres li hem parlat de Catalunya. A mi també m’agrada molt llegir, i el que em crida més l’atenció d’un escriptor es com se li ha acudit la història del llibre.
Jo me la imaginava molt diferent, més seria i amb aspecte més de noia gran.
M’ha agradat moltíssim que pogués venir, i compartir una estona del seu temps amb nosaltres.
Nuria Rafel, 2n d'ESO
Yesmine Karray, Mishmir i la porta del cercle. Traducció de Ramon Sargatal. Abadia Edicions. Col·lecció QADAR. http://www.qadar.cat/index.php
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada